ASSERTIVITAT
Tot i que la gent ni el corrector ho reconeixen, és imprescindible per a la millora de les relacions interpersonals.
A algú li sona allò dels comunicadors passius i agressius? Molt breument. Els primers són aquells incapaços de defensar-se els drets o límits, això és, que es deixen influir pels segons, els quals imposen la seua opinió fent acceptar o creure tot allò que diuen.
La intel·ligència: un valor, una capacitat i fins i tot un tret distintiu. Tant important com entendre, però, és tenir habilitat per controlar l’emoció, transmetre-la de forma adequada i percebre la dels altres. Parlem de la intel·ligència emocional.
Qui no ha sobrepassat en algun moment la seua pròpia emoció o front a alguna altra persona s’ha sentit incapaç d’expressar-la?
La intel·ligència no té perquè anar lligada a la intel·ligència emocional.
Aprofundim una mica més, ens endinsem en una de les característiques, diguem-li valor o com vulgueu, que pense una persona emocionalment forta no pot obviar: l’assertivitat, ni més ni menys que la capacitat de fer valer la pròpia opinió davant els altres sense ferir sensibilitats (és el terme mig entre els comunicadors passius i els agressius).
Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument o una postura des d’una actitud de confiança en u mateix encara que contradiga el que diuen altres persones, el que fa tothom, o allò que se suposa correcte. És una habilitat personal.
Conèixer i respectar els límits dels altres. Saber escoltar, expressar pensaments i emocions de manera directa però respectuosa, dir que no a les peticions dels altres, dominar la comunicació no verbal. A més a més, en alguns manuals de psicologia s’inclou un altre component “saber viure amb optimisme”.
Però açò seria ben discutible si ho analitzàrem. A cas algú sap “no viure”? Es pot viure amb o sense optimisme, hi ha cap límit entre aquest, la realitat i la malaltia? Com que no és el terme que ens ocupa, en altra ocasió parlarem de l’optimisme.
… l’assertivitat està a les teues mans.