Al meu país, la pluja no sap ploure…
PARAIGUA
Qui no ha oblidat mai el paraigua? Plou; eixim de casa cap a algun lloc i quan tornem, com que ha cessat, l’oblidem dins d’aquell paraigüer. Quina estupidesa, no? Ja deia Raimon que en aquest país no sap ploure. Serà per això que molta gent com jo no sabem encara fer-ne un bon ús d’aquest utensili. A mi m’agrada més anar per baix les balconades, arrimat a les façanes, corrents o banyar-me un poc.
Però, fem un poc d’història. Qui va inventar el paraigua?
Sí, els xinesos una vegada més. Tot i que a l’antic Egipte ja s’utilitzava una espècie de para-sol, van ser els xinesos els que inventaren, ja fa més de 2400 anys, el paraigua amb ferrets i plegable. A Xina s’utilitzava tant per a l’aigua com per a cobrir-se del sol. No serà necessari explicar que només era utilitzat per la reialesa i/o gent d’alt llinatge, mai per camperols.
A Europa l’ invent arribà mitjançant la ruta de la seda, però els europeus associaven aquest objecte amb el para-sol de l’antiga Grècia, i això era cosa de dones. Sí, existeix un text d’ Anacreonte (famós poeta grec) on es deia que els homes que portaven paraigua eren efeminats. Les bestieses ja tenen anys .
Al segle XVII l’ús ja era prou comú al sud d’Europa, tot i les bromes que feien els anglesos encara reticents al seu ús. Si ens fixem en la paraula anglesa per al paraigua, umbrella, veiem que l’arrel etimològica és umbra, del llatí “ombra”. –No deixa de ser graciós que en una país tan plujós com Anglaterra no volgueren parar l’aigua d’alguna manera. Preferien banyar-se, com jo.
El en utilitzar el paraigua en aquest país fou Jonas Hanway (metge i explorador famós) des dels anys cinquanta del segle XVII fins el dia en què va morir.
A partir d’ aquest home és normalitzà l’ús a Anglaterra. Així el paraigua es converteix en un untensili més per a la vida quotidiana l’ús del qual és tan freqüent que s’empra fins i tot per a assassinar algú, com al dissident búlgar Georgi Markov, a qui li fou clavada un xeringa mitjançant la punta d’un paraigua.